Acupuntura sistèmica: Necessitem noves mentalitats per a fer front a l’austeritat prolongada que ens ve a sobre


Avui vivim en un món on existeixen grans desigualtats socials i educatives, i ho fem malgrat dècades d’estudi, de projectes nacionals i internacionals, i de polítiques estatals i locals aplicades pels diversos països del mon per pal·liar les disparitats socials, educatives i econòmiques. L’actual crisi sistèmica, sanitària-social-econòmica-educativa-política, està posant en evidència que un dels factors que limiten el nostre creixement és que els nostres sistemes socials i educatius, escoles, universitats, organitzacions educatives i socials influents i, en el fons, els professionals a nivell individual, ens percebem i funcionem principalment com a unitats independents i desconnectades. I conseqüentment, som generadors de canvi aïllat -a nivell aula, escola, organització, grup de professionals d’un departament…-, enlloc de teixidors de noves relacions entre persones, projectes, disciplines i organitzacions diverses que facilitin el canvi de tot un sistema d’influència. Malgrat el nostre ferm compromís, la nostra ceguera sistèmica inhibeix la nostra capacitat col·lectiva d’abordar reptes presents com ara l’educació en temps de pandèmia, i alhora fa que reproduïm els mateixos resultats segregats i desiguals amb els nostres estudiants, famílies i comunitats.

Davant la crisi de la COVID-19, els governs locals i estatals de tot arreu afronten una època d’austeritat prolongada, on si prosperem, seguim estancats o patim més encara dependrà en gran mesura de si som capaços de fer emergir un ‘pensament sistèmic’ que orienti les decisions i les accions dels professionals dels serveis a les persones -educadores, psicòlogues, sanitàries, càrrecs directives, tècniques d’ajuntament, polítiques, etc.-. El pensament sistèmic s’entén com la mentalitat que aplega, per una banda, una perspectiva enxarxada de la realitat social, on som capaços de visualitzar les interconnexions entre els problemes que afrontem, i per una altra, les actituds i les estratègies necessàries per a navegar, actuar i aprendre d’aquesta realitat, aportant claredat en les possibles relacions i en el potencial impacte de les nostres accions al llarg i ample del sistema. Així doncs, un pensament sistèmic ens ajuda a comprendre i visualitzar que per tornar a l’escola, més enllà de normatives i solucions acotades, necessitem obligatòriament teixir el sistema tant a nivell local -entre els àmbits educatiu, social, sanitari, econòmic i laboral- com a nivell comunitari -entre escola, famílies, casals de barri, associacions de joves, biblioteques, CAPs, Serveis Socials, etc-.

Tanmateix, les nostres societats fa ja més d’una dècada que caminen fermament per construir una mentalitat sistèmica, com a llavor que ens ajudi a transitar de l’aïllament i la desconnexió de les nostres iniciatives al disseny i la construcció de noves infraestructures socials interdisciplinars, interorganitzacionals i col·laboratives. Fa deu anys a Catalunya, el treball en xarxa i les xarxes socioeducatives eren qüestionades i apuntades com una possible moda fugaç, avui aquest marc esdevé indispensable per avançar com a societat vers majors nivells de benestar individuals, socials i planetaris. Sovint ens preguntem si una acció col·laborativa posa en marxa o no un treball en xarxa, o si una aliança és o no una xarxa; per mi les respostes rauen en si aquest treball o aquesta xarxa estan alineades o no amb un pensament sistèmic, és a dir, si persegueixen de forma intencionada una realitat complexa i interconnectada, i realment connecten persones i entorns que estaven desconnectats i que formen part de la solució d’un problema. Una xarxa per definició, o és sistèmica o no és.

Certament, avui estem enormement impactats a nivell global per les xarxes com a estructures físiques i humanes dels nostres temps. Les xarxes estan a tot arreu i les podem dividir en quatre blocs principals: 1-les xarxes tecnològiques (xarxes elèctriques), 2-les xarxes d’informació (internet), 3-les xarxes biològiques (el cervell) i 4-les xarxes humanes, que són les que ens ocupen. Alhora, les xarxes humanes les dividim en quatre estadis amb certs solapaments entre ells des d’on les xarxes poden evolucionar o no, i per tant existeixen més com a espectre que com a elements totalment diferenciats: 1-les xarxes socials enteses com xarxes centrades en la connexió i la difusió d’informació (Ex. Instagram, Twitter o un grup de Whatsapp); 2- les xarxes d’aprenentatge enteses com aquelles centrades en la connexió i la difusió d’informació, però també en l’aprenentatge i la generació de coneixement compartit (Ex: comunitats d’aprenentatge o xarxes professionals); 3- les xarxes d’acció com les xarxes centrades en la connexió i l’aprenentatge, però també en l’acció intencionada i col·lectiva (Ex: xarxes socioeducatives locals, ecosistemes educatius o xarxes d’innovació); i finalment 4- les xarxes de xarxes enteses com a moviments socials que poden aplegar diverses xarxes regionals amb una intenció superior sovint orientada a la justícia social (Ex. Fridays for Future, 15M or Occupy Wallstreet). Si bé els objectius són diversos, totes aquestes iniciatives tenen en comú que estan pensades i dissenyades des d’un pensament sistèmic, es mantenen unides i cohesionades per un propòsit i uns principis compartits entre els seus membres – idea de corresponsabilitat-, reverteixen les relacions de poder i els lideratges estan descentralitzats -idea d’horitzontalitat-, i els nivells de confiança entre els seus membres determinen l’evolució de les xarxes a través d’aquests estadis.

L’emergència i el desenvolupament de xarxes humanes al món està esdevenint un llarg viatge ple d’experimentació i d’aprenentatges per a totes i tots. Sortadament, a Catalunya ja fa temps que estem explorant aquest camí amb iniciatives experimentades i transformadores, i ara més que mai podem aprendre d’Interxarxes al districte d’Horta-Guinardó, d’Ajuntaments com el de Sant Vicent dels Horts, de l’Educació 360 de la Fundació Jaume Bofill i la Diputació de Barcelona, de les Xarxes de CaixaProinfància, del NetEduProject de la FPCEE Blanquerna (URL) o de les Xarxes per al Canvi del Consorci d’Educació de Barcelona. Aquestes i d’altres iniciatives estan fent emergir un pensament i un impacte sistèmic, aprenent a posar-lo en pràctica i contribuint a expandir aquesta mentalitat a través del sistema, incidint directament sobre professionals i organitzacions diverses del nostre territori. Sens dubte, aquestes i d’altres iniciatives són un capital molt valuós en el present i esdevenen punts estratègics per a generar més pensament sistèmic i més impacte sistèmic.

Així doncs, no ens hem d’amagar del fet que afrontem un repte col·lectiu urgent i complicat, on personalment defenso que si no som capaços de trencar amb un pensament i una acció compartimentada serem incapaços de desplegar tot el nostre enorme potencial col·laboratiu, i com a efecte immediat, correm el perillós risc de seguir abocant els recursos escassos de forma desconnectada i amb un impacte acotat. I què podem fer? Una idea final, fem acupuntura sistèmica: aprofitem el capital que ja tenim al país, connectem més i millor aquelles iniciatives locals i comunitàries que ja estan promovent un impacte social i educatiu sistèmic, busquem objectius comuns i sinergies reals, i juntes, tot aprofitant les múltiples relacions aglutinades com a noves oportunitats, busquem aquells punts d’acupuntura en forma d’accions col·lectives modestes amb un gran potencial d’impacte en tot el nostre sistema educatiu i social.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s